dilluns, 9 d’abril de 2012

untitled

Fa temps que us vull parlar del meu millor amic, en Gerard. Resulta que, de vegades, passen coses màgiques i acabes topant amb gent amb la que t’avens de meravella. I això és el que m’ha passat amb en Gerard. Em fascina l’habilitat que tenim per xerrar i xerrar i seguir trobant temes de què xerrar. I això, sense cap mena d’esforç, heus aquí on està la màgia. Màgia o química, no sé. M’agrada molt, també, que les nostres ‘xerrades’ ens siguin terapèutiques, vaja, o com a mínim per a mi ho són. Em depuren. Amb ell puc despendre’m de tot el que em pertorba i puc il·lusionar-me més encara quan li parlo d’allò que m’entusiasma. Desitjo que a ell també li passi.

I la veritat és que en Gerard m’ha ensenyat moltes coses. M’ha ensenyat el vertader sentit de l’amistat, aquella que és molt pura i que va creixent amb el temps, però sense voler i, molt al seu pesar, també m’ha ensenyat que la vida està plena de ‘sense-sentits’. La vida no és justa i de vegades passen coses inexplicables i lletges. De fet, quan de vegades parlem d’això jo, del tot, no sé què dir i em sap greu.

En Gerard m’ha fet veure que viure és jugar a un lloc que no té regles, que no té lògica. És haver d’acceptar que passen coses, que poden passar en qualsevol moment i que ningú no estem exempts de res. És com màgic. És màgic estar. I és molt màgic que, sense saber-ho explicar, el noi que s’asseu al teu costat a la classe d’anglès es converteixi en la teva persona.

Així que, de vegades, passen coses bones. Boníssimes. Gràcies. Per estar: lluny però a prop. Per formar part del que sóc.

2 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Costa trobar les paraules adeqüades per expressar el que sento en llegir això: Gràcies, gràcies i gràcies. Ets genial, t'estimo molt :)

    ResponElimina